El calendari, element penjat, esblanqueït i de poques xulles; saig de paper reciclat que dóna ordres precises amb la placa lluenta que penja del seu pit pla; absolut, correlatiu i sincronitzat, amb idees absurdes d'un futur proper -tant segur com imperceptible- d'ombra allargada, intolerant i amorfa; germà gran -que no és el mateix que gran germà- del senyor rellotge! Amb el seu tarannà tossut es passeja per la marina tot xino-xano, curull de llargaruts mesos plens de dies ximples. Això sí... n'hi ha molts de negres i pocs de vermells que ens condicionen i ens arrangen la vida com si fos un caporal escàs de sentiments.
Ja ha passat Nadal. Qui més qui manco ha menjat torrons i, qui n'ha sabut, amb una guitarreta ha cantat cançons...! Ja portam el Cap d'Any a l'esquena. Els mòbils encara cremen farcits de tota mena de missatges de dubtosa provinença. Les grandioses gateres de fastigosa ressaca -per sort- ja les tenim oblidades. Les flaccideses corporals sorgides de no sabem on són més que evidents i pengen com un trofeu avergonyidor conquerit a força de brandar el barram amb arravatament. Qui més qui manco, pres pels remordiments causats per excessos gastronòmics, ha decidit posar-hi remei, demanant hora i parer als millors endocrins de la comarca. El colesterol, el sucre i l'àcid úric són les conseqüències més que merescudes d'un Nadal desbocat i luxuriós, gaudit a força i a compte de la depauperada targeta de crèdit que, atemorida, descansa, òrfena de liquidesa, al racó d'un calaix fosc. Els Reis Màgics d'Orient ja són vinguts i, altre cop, vist i no vist, han fugit per on havien arribat. Diligents i feiners, xampurrejant, han complert amb el guió estipulat. Per acabar-ho d'arrodonir, la societat de consum, golafre i absorbidora, ja ens ofereix altre cop "les esperades rebaixes", cosa que significa una altra violenta i cruel sacsada al forat de la nostra butxaca escarransida.
"Dia 17, Sant Antoni; dia 20, Sant Sebastià. Qui bones obres farà no tindrà por del dimoni... Ai, del dimoni...!"
